Només persones

Fotograma de The Dreamers (Bertolucci, 2003)

 


 

Avui, una vegada més, tornem a ser una Catalunya absolutament unida davant l’aberració del terrorisme. Sortirem al carrer per cridar #NoTincPor. Ens agafarem les mans per demostrar que junts, al carrer, som més forts que els radicalismes cada dia més globals. Però abans de tot això haurem fet el que més caracteritza una societat catalana polititzada fins al moll de l’os: criticar políticament els que no van amb nosaltres.

Estem en un moment de transició política i social on els nervis a l’hora de mostrar a quin equip jugues surten sense pensar-ho. Ens tornem seguidors insaciables d’uns colors que ens prometen llibertat, d’altres unió, d’altres justícia i, en el fons, tots que la vida serà millor si et pintes la cara amb el seu programa o el ja denominatiu d’origen, full de ruta.

Independentment de la política (i sento utilitzar aquestes dues paraules juntes i alhora demanar que les distanciem) avui s’hauria de sortir al carrer com a persones. No parlo d’arrasar la nostra ideologia i posar-nos un esparadrap a la boca. Cal mostrar quina ideologia ens identifica però també s’ha de saber quan mostrar-la i en quina mesura. Que avui la ANC cridi a tothom a portar estelades ho trobo aberrant. O cridem independència, o cridem #NoTincPor.

Voler ajuntar els dos àmbits; l’1O i el #NoTincPor (mal citant l’essència del Súper3) demostra una maduresa tímida d’un poble que ha demostrat, aquesta setmana més que mai, tenir una capacitat de resiliència, solidaritat i coordinació brutals. Molts fa anys que diuen #TincPressa però sempre hem d’interpel·lar a aquells a qui volem deixar fora del nostre camí.

Ara ens molesta que vingui el Rei. Lògic si ho fes al capdavant però ja s’ha dit que no serà així. Per tant, quina obsessió tenim en referir-nos a Espanya per fer-nos forts nosaltres? No podem fer la nostra i deixar que els altres facin absolutament el que vulguin? Que vingui el Rei, que vegi la ciutat de Barcelona, que vegi Catalunya com allò que volem que sigui. Critiquem-lo. Som plurals i demòcrates, oi? Tenim la llibertat i obligació de ser crítics. Però avui anem a cridar unànimement contra el terrorisme. Quan la Plataforma en contra del PHN a l’Ebre va convocar la manifestació a Amposta ja es va omplir d’estelades. No cal cegar-nos. Cal caminar però amb llum i perspectiva. De debò tot passa per la independència? De debò hem d’hipotecar el procés cap al destí posant a l’ombra la resta d’inputs?

Desitjo que l’1 d’octubre es voti. Desitjo que valgui per alguna cosa. Desitjo que no sigui un nou 9N. Desitjo fer-ho en llibertat, però avui el que més desitjo és que sortim al carrer només (que no és gens poc) com a persones.

Aleix. Costa
Escribo. Periodista cultural. Feminista.

Leave a Comment